Tempus

L’equip de Regional Preferent de finals dels anys 90 va viure una època gloriosa amb la contractació d’un entrenador argentí que havia jugat un parell de temporades al València CF i que arribà al club disposat a pujar-lo d’una vegada per totes a la Tercera Divisió. Per a aconseguir-ho valia quasi tot. Què collons! Per aconseguir-ho, valia tot. El primer que va intentar l’entrenador era que l’equip, farcit d’estreles de la regional valenciana, funcionara com un cos únic, com un rellotge suís de precisió mil·limètrica que, a més a més, adquirira una personalitat pròpia. Però... quina? Evidentment, la del seu tècnic. Un equip reconeixible en qualsevol circumstància. Un equip que treballara amb les línies ben juntetes, que avançara i retrocedira amb harmonia, que baixara la pilota a terra i que jugara un bon futbol per a satisfer el gran paladar dels seus aficionats. Això sí, sense renunciar de cap de les maneres a cap ni una de les tracamanyes i argúcies conegudes o encara per descobrir e